Una qüestió freqüent entre empresaris, professionals i consumidors és si una empresa està obligada a disposar d’una tarifa pública o un full de preus, és a dir, un llistat on apareguin tots els seus serveis i imports.
La resposta no és igual per a totes les activitats. A Espanya no existeix una obligació general que totes les empreses tinguin publicada una tarifa o full de preus, però sí que existeixen obligacions d’informació econòmica que obliguen moltes empreses a comunicar clarament els seus preus abans de contractar, especialment quan els seus clients són consumidors.
La diferència fonamental es troba entre aquelles activitats sotmeses a una normativa específica, on poden existir obligacions concretes d’exposició o comunicació de tarifes, i aquells negocis privats on existeix llibertat per fixar preus sempre que es compleixi el deure d’informació i transparència.

Activitats amb normativa específica i obligació d’informar de preus

La transparència econòmica en sectors regulats

Determinades activitats econòmiques estan sotmeses a normes especials a causa de la seva importància per als consumidors, a l’interès públic del servei o a les característiques pròpies del sector.
En aquests casos, la normativa pot exigir que els preus, la tarifa o full de preus o les condicions econòmiques es comuniquin d’una forma concreta, ja sigui mitjançant la seva exposició pública, mitjançant una carta de preus, mitjançant informació prèvia al client o mitjançant altres sistemes establerts legalment.
Entre aquestes activitats es poden trobar determinats àmbits com:

• Transport de viatgers.
• Serveis sotmesos a autorització administrativa.
• Tallers de reparació de vehicles.
• Determinades activitats professionals regulades.
• Hostaleria i establiments oberts al públic quan així ho estableixi la normativa aplicable.
• Sectors regulats per normativa autonòmica.

Tot i això, cal assenyalar que no existeix una única norma general que obligui tots aquests sectors per igual a disposar d’un «full de tarifes», sinó que cal analitzar la regulació específica de cada activitat.

Comerços i establiments que venen productes al consumidor

En el cas dels comerços que venen productes directament a consumidors, sí que existeix una obligació clara d’indicar els preus, encara que no sempre hagi d’adoptar la forma d’una tarifa o full de preus pròpiament dita.
El Reial decret 3423/2000 estableix que els productes oferts als consumidors han d’indicar el seu preu de venda de forma clara, visible i fàcilment identificable. També regula la indicació del preu per unitat de mesura quan correspongui.
Per tant, un establiment comercial no pot amagar sistemàticament el preu dels productes quan la normativa exigeix que sigui visible, encara que no disposi formalment d’una tarifa o full de preus com a tal.
Alguns exemples són:

• Una botiga ha d’indicar el preu de les peces o articles que ven.
• Un supermercat ha de mostrar el preu dels productes.
• Una oferta comercial ha d’informar clarament del preu aplicable.

La finalitat és que el consumidor pugui comparar i prendre una decisió abans de fer la compra.

Serveis contractats per consumidors

Quan una empresa presta serveis a consumidors, la normativa de protecció de consumidors exigeix que el client rebi informació suficient abans de contractar, encara que l’empresa no disposi d’una tarifa o full de preus publicat.
L’empresari ha d’informar sobre les característiques principals del servei i, quan sigui possible determinar-ho, sobre el preu total, incloent-hi impostos i altres despeses addicionals que puguin aplicar-se.
El consumidor ha de conèixer les condicions econòmiques abans de quedar vinculat pel contracte.
L’obligació, per tant, no consisteix necessàriament a lliurar una tarifa general, sinó a proporcionar informació clara i comprensible sobre el cost del servei contractat.

Negocis privats sense regulació específica

Llibertat empresarial per fixar preus

En la majoria d’activitats privades existeix llibertat perquè cada empresa estableixi els seus propis preus.
Una empresa no està obligada, amb caràcter general, a disposar d’una tarifa o full de preus públic si treballa mitjançant pressupostos personalitzats o acords comercials.
És habitual en activitats com:

• Empreses de reformes.
• Consultories.
• Empreses industrials.
• Serveis tècnics especialitzats.
• Professionals autònoms, molts dels quals operen sota la figura de l’autònom societari.
• Empreses proveïdores de serveis a altres companyies.

En aquests casos, el preu pot variar en funció de factors com:

• La complexitat de la feina.
• El temps necessari.
• Els materials emprats.
• Les característiques concretes de l’encàrrec.

L’obligació d’informar abans de contractar

Encara que una empresa privada no tingui una tarifa pública, això no significa que pugui cobrar un preu desconegut per al client.
L’obligació principal és que el client conegui les condicions econòmiques abans d’acceptar el servei.
Per exemple:

• Un professional pot treballar amb pressupostos personalitzats sense publicar una tarifa completa.
• Una empresa pot establir preus diferents segons el projecte.
• Un proveïdor pot negociar condicions econòmiques diferents amb cada client.

En aquests casos, la transparència en la informació substitueix l’existència d’una tarifa fixa.

Empreses que treballen amb altres empreses

Quan la relació comercial es produeix entre empreses (B2B), l’obligació de disposar d’una tarifa o full de preus públic és encara menys freqüent.
Són habituals situacions com:

• Preus negociats.
• Contractes personalitzats.
• Descomptes per volum.
• Condicions comercials particulars.

En aquestes relacions predomina la llibertat contractual, sempre respectant la legislació aplicable.

Conseqüències de no informar correctament dels preus

Quan una empresa no proporciona informació suficient sobre els preus, especialment davant de consumidors, es poden produir:

• Reclamacions per part de clients.
• Actuacions dels organismes de consum.
• Expedients sancionadors quan hi hagi incompliment legal.
• Conflictes sobre les condicions econòmiques contractades.

A més de ser una obligació legal en determinats casos, una política transparent de preus contribueix a generar confiança i reduir conflictes comercials. Revisar periòdicament la teva tarifa o full de preus, o la manera com informes de les teves condicions econòmiques, és també una bona pràctica per evitar reclamacions.

És obligatori tenir una tarifa de preus pública?

A Espanya no existeix una obligació general que totes les empreses disposin d’una tarifa o full de preus públic. L’obligació de mostrar o comunicar els preus depèn, principalment, de l’activitat desenvolupada i de la normativa específica que resulti d’aplicació.
En determinats sectors regulats, la legislació pot exigir que les tarifes, els preus o les condicions econòmiques es comuniquin d’una forma concreta. En canvi, en la majoria dels negocis privats sense una regulació específica, no és obligatori disposar d’una tarifa pública, encara que sí que és imprescindible informar el client, de forma clara i transparent, sobre el preu i les condicions econòmiques abans de contractar.
Per això, la qüestió no és si tota empresa ha de tenir un full de preus, sinó si l’activitat que desenvolupa està subjecta a una normativa que imposi aquesta obligació. Cada cas s’ha d’analitzar de forma individual, tenint en compte el sector, el tipus de clients i la legislació aplicable.

A Blegal posem a la teva disposició un equip d’assessors i advocats especialitzats per ajudar-te a verificar si la teva empresa compleix les obligacions legals en matèria d’informació de preus, revisar la documentació del teu negoci, elaborar o adaptar la teva tarifa o full de preus i condicions de contractació, i resoldre qualsevol dubte jurídic, fiscal o laboral relacionat amb la teva activitat. Si a més estàs valorant si la teva gestoria actual s’ajusta a les necessitats de la teva empresa, et pot interessar saber com i quan canviar d’assessoria.
Si necessites assessorament, contacta amb nosaltres. Estudiarem el teu cas de forma personalitzada per oferir-te la solució més adequada i garantir que la teva empresa actuï amb total seguretat jurídica.

Foto de Clay Banks a Unsplash