La recent Sentència núm. 620/2026, de 19 de maig, del Tribunal Suprem ha suposat un canvi important en la regulació dels lloguers de curta durada a Espanya. L’Alt Tribunal ha declarat la nul·litat parcial del Reial Decret 1312/2024, de 23 de desembre, en considerar que l’Estat no té competència per imposar un Registre Únic d’Arrendaments de Curta Durada d’àmbit estatal.
La resolució no elimina el control sobre aquest tipus de lloguers, però sí que redefineix el repartiment de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes. A continuació, analitzem què ha passat, quins aspectes continuen vigents i com afecta aquesta decisió propietaris, plataformes digitals i operadors del sector.

Què era el Registre Únic d’Arrendaments?

El Reial Decret 1312/2024 es va aprovar amb l’objectiu d’adaptar l’ordenament jurídic espanyol al Reglament (UE) 2024/1028, relatiu a la recollida i l’intercanvi de dades sobre els serveis de lloguer d’allotjaments de curta durada oferts a través de plataformes digitals.
Per fer-ho, la norma va crear dos instruments diferenciats:

• Un Registre Únic d’Arrendaments de Curta Durada, mitjançant el qual cada immoble havia d’obtenir un número de registre per poder anunciar-se en plataformes digitals.
• La Finestreta Única Digital d’Arrendaments, destinada a centralitzar l’intercanvi d’informació entre les plataformes digitals i les administracions públiques.

Des de l’1 de juliol de 2025, disposar del corresponent número de registre era un requisit indispensable per publicar anuncis en plataformes com Airbnb, Booking, Vrbo o altres de similars.

Per què ha anul·lat el Tribunal Suprem el Registre Únic?

El recurs va ser interposat per la Generalitat Valenciana, que va considerar que l’Estat havia envaït competències atribuïdes a les comunitats autònomes en matèria d’habitatge i turisme.
Després d’analitzar el repartiment constitucional de competències, el Tribunal Suprem conclou que l’Estat no té títol competencial per imposar un registre estatal que se superposi als registres autonòmics ja existents.
La sentència analitza els diferents títols competencials invocats pel Govern, com l’ordenació dels registres públics, la igualtat dels espanyols, la planificació econòmica o les estadístiques estatals, i conclou que cap d’ells permet establir una regulació tan exhaustiva sobre un registre administratiu d’aquestes característiques.
A més, el Tribunal recorda que el Reglament europeu no obliga els estats membres a implantar un registre únic estatal, sinó únicament a garantir un sistema que permeti identificar els allotjaments i facilitar l’intercanvi d’informació entre administracions i plataformes digitals. De fet, el mateix Reglament admet que puguin coexistir registres estatals, regionals o locals, sempre que un mateix allotjament no s’hagi d’inscriure simultàniament en més d’un.

Quina part del Reial Decret continua vigent?

La sentència únicament declara la nul·litat dels preceptes relatius al Registre Únic d’Arrendaments.
En canvi, mantenen plena vigència altres mesures previstes en el Reial Decret, entre elles:

• La Finestreta Única Digital d’Arrendaments.
• Les obligacions de comunicació i intercanvi d’informació per part de les plataformes digitals.
• La transmissió de dades amb fins estadístics a les administracions competents.

En conseqüència, l’Estat manté les seves funcions de coordinació i intercanvi d’informació, però no pot imposar un procediment registral únic d’àmbit estatal.

Què implica aquesta sentència per als propietaris?

La principal conseqüència pràctica és que desapareix l’obligació d’obtenir el número de registre estatal previst en el Reial Decret 1312/2024, en haver estat declarat nul el procediment que el regulava.
Això no obstant, això no significa que desapareguin les obligacions legals aplicables als lloguers de curta durada.
Els propietaris hauran de continuar complint la normativa vigent de la comunitat autònoma on es trobi l’immoble, que pot exigir, entre altres obligacions:

• La inscripció en el registre autonòmic corresponent.
• L’obtenció de llicència o autorització turística quan resulti exigible.
• La presentació de declaracions responsables.
• El compliment de la normativa urbanística, turística i municipal aplicable.

Per tant, la sentència no elimina els controls administratius, sinó que retorna a les comunitats autònomes el protagonisme en la regulació d’aquests allotjaments.

Què passa amb les plataformes digitals?

Les plataformes de lloguer de curta durada continuen subjectes a les obligacions establertes tant pel Reglament (UE) 2024/1028 com per la normativa espanyola que continua vigent.
Entre altres obligacions, hauran de continuar col·laborant amb les administracions mitjançant la transmissió d’informació sobre els allotjaments anunciats i les operacions realitzades, utilitzant per a això la Finestreta Única Digital.

Poden haver-hi reclamacions per part dels propietaris?

La nul·litat del procediment registral pot donar lloc al fet que alguns propietaris o empreses afectades estudiïn la possibilitat d’exercir accions de responsabilitat patrimonial quan acreditin haver patit perjudicis derivats directament de l’aplicació dels preceptes ara anul·lats.
Tot i això, l’eventual existència d’un dret a indemnització s’haurà d’analitzar individualment en cada cas, ja que la sentència no reconeix de manera automàtica cap dret indemnitzatori.

Què cal esperar a partir d’ara?

La sentència no genera un buit normatiu ni elimina el control sobre els lloguers de curta durada.
Tot apunta al fet que el Govern impulsarà una nova regulació estatal que respecti el repartiment constitucional de competències i permeti coordinar els diferents registres autonòmics sense substituir-los, en línia amb el criteri que ja havia defensat el Consell d’Estat durant la tramitació del Reial Decret.
Mentrestant, les comunitats autònomes continuaran sent les administracions competents per regular els requisits d’accés i funcionament dels habitatges destinats al lloguer turístic o de temporada.

Què significa per a tu

La sentència del Tribunal Suprem suposa un canvi rellevant en la regulació dels lloguers de curta durada en confirmar que l’Estat no pot imposar un Registre Únic d’àmbit estatal en una matèria la competència de la qual correspon, en gran part, a les comunitats autònomes.

Tot i això, aquesta decisió no elimina les obligacions dels propietaris. La normativa autonòmica i local continua plenament vigent i continuarà determinant els requisits que han de complir els habitatges destinats al lloguer turístic o de temporada. En un entorn normatiu en constant evolució, comptar amb un assessorament especialitzat resulta essencial per evitar incompliments, minimitzar riscos i actuar amb plena seguretat jurídica.

Com a administradors de finques, a Bgestió posem a la teva disposició molt més que un servei de gestió de comunitats i immobles. Formem part d’un grup multidisciplinari que, a través de Blegal, t’ofereix assessorament especialitzat en els àmbits jurídic, fiscal, laboral i administratiu. El nostre equip d’advocats i especialistes en dret immobiliari, administratiu i tributari acompanya propietaris, empreses, promotors i inversors, analitzant cada cas de forma individual per garantir el compliment de la normativa vigent i anticipar-se als canvis regulatoris.

Perquè una bona gestió va molt més enllà d’administrar un immoble: consisteix a protegir el teu patrimoni, oferir-te tranquil·litat i acompanyar-te en la presa de decisions amb el suport de professionals especialitzats.

Foto de Kristijan Arsov a Unsplash

Preguntes freqüents sobre l’anul·lació del Registre Únic de lloguers de curta durada