Recentment, el Tribunal Suprem ha emès dues sentències clau que aclareixen aspectes fonamentals sobre l’audiència prèvia en els acomiadaments disciplinaris, els acomiadaments disciplinaris i la indemnització per acomiadament improcedent. Aquestes decisions reforcen drets dels treballadors i ofereixen més seguretat jurídica a les empreses. Aquí t’expliquem en què consisteixen.
El dret a audiència prèvia en els acomiadaments disciplinaris
En la seva sentència STS 1250/2024 de l’, el Tribunal Suprem estableix que, abans d’acomiadar un treballador per motius disciplinaris, l’empresa li ha de donar l’oportunitat de defensar-se. Aquest dret està recollit en l’article 7 del Conveni núm. 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT), que Espanya aplica des del 1986.
Tot i que fins ara no era obligatori a Espanya, el Tribunal considera que aquest requisit s’exigeix de manera directa pel tractat internacional ratificat. No obstant això, assenyala que podrien existir excepcions si les circumstàncies ho justifiquen.
Per què és important aquesta decisió?
- Canvia la jurisprudència anterior: abans no es requeria audiència prèvia en els acomiadaments disciplinaris, però ara és obligatòria per aplicació directa de les normes internacionals ratificades per Espanya.
- Garanteix el dret a la defensa: aquest procediment no substitueix la impugnació judicial ni la conciliació, sinó que se suma com a pas necessari abans d’acomiadar per motius disciplinaris.
La indemnització per acomiadament improcedent no pot augmentar-se
En la sentència STS 1350/2024 de l’, el Tribunal Suprem va confirmar que la indemnització per acomiadament improcedent s’ha d’ajustar al que estableix l’Estatut dels Treballadors: 33 dies de salari per any treballat, amb un màxim de 24 mensualitats.
El Tribunal va rebutjar que els jutges puguin augmentar aquesta indemnització en casos específics, fins i tot invocant normes internacionals com el Conveni 158 de l’OIT. Segons el fall, la normativa espanyola ja compleix els requisits d’aquest conveni, que permet a cada país establir les seves pròpies regles sobre indemnitzacions.
Què significa aquesta sentència?
- Seguretat jurídica: manté una indemnització fixa, evitant variacions segons els casos.
- Caràcter reparador: la indemnització busca compensar el treballador, però no té un objectiu sancionador per a l’ocupador ni de restitució de la relació laboral.
Aspectes clau sobre les normes internacionals
- Conveni núm. 158 de l’OIT: aquest conveni busca protegir contra acomiadaments injustificats, però permet flexibilitat a cada país per implementar les seves regles.
- Tractats internacionals a Espanya: els tractats ratificats, com el Conveni núm. 158 de l’OIT, formen part del nostre ordenament, però alguns requereixen desenvolupament legal addicional perquè s’apliquin directament.
- Control de convencionalitat: els jutges poden aplicar preferentment normes internacionals davant lleis internes, sempre que no les anul·lin.
Finalment, el Tribunal deixa oberta la possibilitat que convenis col·lectius o noves lleis puguin abordar aspectes no coberts per la normativa actual, demostrant que sempre hi ha marge per avançar en la protecció i regulació laboral.
Aquest tipus de decisions recorden que les normes laborals no són estàtiques i han d’adaptar-se als temps, equilibrant els drets de les persones i les necessitats de les empreses.
Compta amb nosaltres com a partner legal per gestionar el capital humà. El nostre assessorament específic, proper i especialitzat és la solució que necessites.
A Blegal t’ajudem a prevenir i resoldre qualsevol situació en l’àrea laboral, per complexa que sigui. Gràcies al nostre equip d’experts, t’oferim des d’un assessorament bàsic recurrent, com la preparació de nòmines mensuals, fins a la definició de polítiques sociolaborals complexes o plans d’igualtat. Posem a la teva disposició el nostre equip d’advocats, fiscalistes i experts comptables per guiar-te i assessorar-te en qualsevol tipus d’operació que la teva societat, empresa o negoci necessiti.
Foto de Marten Bjork en Unsplash
