El procés d’una herència és complicat. A més de la càrrega emocional que pugui estar patint el propi hereu i la seva família, s’ afegeix el fet que cal tramitar la pròpia herència o testament. Tot i que pugui semblar-ho, no és un procés ràpid; cal revisar i tenir en compte molts factors. Un d’ells, i el primer que pot sorgir, és un estat desconegut per a molta gent: l’herència jacent. Es tracta d’ un període concret en el procés d’ herència de qualsevol hereu present en el testament. T’expliquem tot el que necessites saber per poder afrontar aquest període amb la major informació possible.
Tot sobre l’herència jacent.
Moltes pel·lícules o sèries de ficció donen a entendre que una herència es tramita immediatament després de la mort d’una persona, que quan mor tots els seus hereus acudeixen al notari i l’endemà tenen tots poden prendre possessió dels seus nous béns o tenen l’herència completament tramitada.
No obstant això, hi ha un moment en què l’herència
no és de ningú
: l’ herència jacent. Es denomina d’ aquesta manera el període de temps que existeix entre la mort d’ una persona i l’ acceptació de la seva herència per part dels hereus. Durant aquesta fase els hereus no han pres possessió encara de l’ herència, no és de la seva propietat. Aquesta no té titular, per la qual cosa el patrimoni es considera herència jacent, d’ aquí el seu nom.
L’herència, per tant, es troba ‘aturada’ i el patrimoni del causant manté la seva autonomia i cohesió. La titularitat dels béns, drets i obligacions es troba en un estat d’ irresolució. Totes les herències passen per aquest estat fins que els seus hereus les accepten o les rebutgen. Aquesta inclou tot el patrimoni hereditari existent a la data de mort de la persona (béns mobles (diners, cotxes…), immobles (habitatges, solars…) i deutes (hipoteques, préstecs…)). L’ herència jacent no té regulació en el codi civil. Només es fa referència a l’ article 1934 del codi civil.
Al trobar-se en una espècie de ‘llimb’ temporal, l’herència jacent no té cap titular. Per això, res pertany a ningú encara. És important comentar que aquest estat és transitori i només pot durar fins que l’ herència es tramiti. Quan s’ esdevingui i, si accepten, els hereus passaran a ser propietaris i titulars dels béns de la persona morta. Si, per contra, rebutgen l’ herència, aquesta passarà a formar part de l’ Estat. El temps que duri aquest període depèn completament de la situació de cada família. En resum, l’ herència jacent deixa de ser-la quan els seus hereus accepten la mateixa.
Poden obligar-te a reclamar-la?
Tot i que la llei no estipula res sobre el temps de durada de l’ herència jacent, sí que estableix el termini de prescripció per reclamar una herència: l’ hereu té un termini de 30 anys per acceptar-la des de la mort de la persona. Es tracta d’ un temps excessiu per exigir-la, per la qual cosa el codi civil permet que algunes persones exigeixin a l’ hereu que resolgui la situació de l’ herència en un temps determinat. Es tracta de casos molt particulars en els quals hi ha terceres parts implicades que, per qüestions laborals o personals, necessiten una resposta de l’ hereu en el menor temps possible.
Això significa que, per tant, una persona interessada en l’ herència pot obligar l’ hereu a acceptar o renunciar-hi per intermediació d’ un
notari
. Els sol·licitants solen ser legataris (persones que apareixen en el testament designades per voluntat del testador), creditors o persones que tenen cert interès en l’herència. Un cop es posa en marxa el procés, el notari informarà l’ hereu que té 30 dies per acceptar o renunciar a l’ herència. Si aquest no contesta passat aquest termini, s’ entén que l’ accepta.
Els creditors i l’ herència jacent.
Lus creditors del difunt poden reclamar els deutes deixats després de la seva mort. L’ herència jacent no té personalitat jurídica, però sí capacitat processal. Per tant, un creditor pot reclamar judicialment el seu deute contra l’ herència i contra els hereus jacents. És treball dels lledoms o dels administradors testamentaris (designats pel mort en el seu testament) defensar l’herència. Si el testador no va deixar un testament o no va designar un administrador del mateix, la defensa correspon als possibles hereus (hereus jacents).
Procés de renúncia de l’ herència jacent.
Com hem comentat anteriorment, l’ herència jacent es pot acceptar o rebutjar. Si s’ elegeix la segona opció, l’ hereu ha d’ indicar de manera expressa i formal la seva voluntat de renunciar a l’ herència. No adquirirà ni els béns, ni els drets ni les obligacions del patrimoni de l’ herència. Aquesta opció sol ser la més comuna quan els deutes i les obligacions superen els béns del cabal hereditari. Existeix, però, l’ opció que l’ hereu accepti l’ herència a benefici d’ inventari. En aquest cas, aquest prendria possessió de l’ herència sense comprometre el patrimoni personal.
Per realitzar aquesta operació l’ interessat haurà d’ acudir al notari públic i,n el mateix acte d’ acceptació de l’ herència, afegir la clàusula que estableix la condició a benefici d’ inventari. Quan l’ hereu posseeixi una part o la totalitat de l’ herència, té 30 dies per sol·licitar l’inventari notarial, prèvia citació de creditors i legataris, que hauran de presenciar l’acte. Si l’hereu no disposa d’herència (tant completa com parcial), es comptabilitzaran els 30 dies a partir de l’endemà que expiri el termini fixat per acceptar o rebutjar l’herència.
Qui administra l’herència jacent?
Mentre l’ herència es troba en fase jacent, aquesta compta amb un administrador de patrimoni, que pot ser de 3 tipus:
- Administració derivada de la mateixa llei.
- Nomenament judicial.
- Albacea testamentari designat pel mort.
El bamessor pot utilitzar l’ herència per pagar les despeses del funeral o per lliurar els llegats en metàl·lic. També pot supervisar l’ execució del testament i la custòdia dels béns. Si l’ herència no té testament, la funció administrativa passa als hereus jacents o futurs beneficiaris de l’ herència.
Com tributa aquesta herència?
Durant el període d’ herència jacent, els béns s’ atribueixen als hereus. Per tant, i davant la llei (article 11 de la LIRPF 35/2006, de 28 de novembre), els rendiments del capital i els guanys i pèrdues patrimonials seran responsabilitat d’aquests. La llei entén que, llevat que renunciïn a l’ herència, són els hereus els qui s’ han de fer càrrec de la liquidació dels impostos corresponents.
Cadascun d’ ells ha de declarar en la seva autoliquidació d’ IRPF els rendiments que generin els béns del patrimoni del mort. Posem un exemple: hi ha 4 hereus i la persona morta ha deixat 100.000€ en un compte bancari. Si aquest import ha generat un rendiment de 1.000€, cadascun dels hereus haurà de declarar en el seu IRPF un rendiment de capital mobiliari de 250€ (la part proporcional de cadascun).
Però l’herència jacent no es deslliura de problemes. Quan es deixa un local o un habitatge llogats la situació és particularment complexa, ja que cadascú ha de declarar la seva part proporcional, però no es poden emetre diverses factures per a un mateix fet imposable. Només es pot emetre una factura amb el mateix NIF. En aquestes situacions, els hereus solen acudir a l’ Agència Tributària i donar-se d’ alta com a herència jacent a efectes que es proporcioni un únic NIF. Un cop obtingut, es pot operar a efectes fiscals. Cada hereu declararà en la seva renda la part proporcional com a renda del capital immobiliari.
Sempre, encara que l’ herència sigui temporalment jacent, s’ ha de complir amb la liquidació i el pagament dels impostos que graven les adquisicions per herència, els quals són:
- L’ Impost sobre successions. Es liquida a la comunitat autònoma de residència del mort. Es donen per a aquest tràmit 6 mesos des de la mort de la persona, prorrogable a altres sis, (generant interessos).
- La plusvàlua municipal. També es dona un termini de 6 mesos per al tràmit (també prorrogable si fos necessari).
Herència jacent i comunitat hereditària.
Arribats gairebé al final d’ aquest article creiem necessari aportar una darrera dada: la diferència entre l’ herència jacent i la comunitat hereditària. La primera ja l’ hem definit: és l’ etapa que passa des de la mort de l’ hereu fins a l’ acceptació de l’ herència. Tanmateix, si aquesta es rep i els hereus no tenen dret legítim sobre béns hereditaris concrets, sinó sobre el conjunt de tots ells, parlem de comunitat hereditària. Per tant, aquesta apareix quan el mort deixa els seus béns a més d’ un hereu sense fer un repartiment específic.
És molt important tenir clars els significats d’ambdós termes, no confondre’ls i saber quan es dona cadascun d’ells. En aquestes situacions et recomanem comptar amb un equip legal adequat. En
Blegal
comptem amb més 30 de professionals disposats a escoltar-te i posar a la teva disposició tota la informació i mesures per resoldre els
dubtes
o problemes que puguin sorgir-te durant els teus tràmits legals.
Per a informació sobre temes relacionats visita la nostra pàgina sobre Herències.
