Rescat de renda vitalícia i defunció: el que has de saber

La renda vitalícia és un producte financer que assegura el cobrament d'una suma periòdica durant tota la vida d'una persona fins a la defunció. És una assegurança que fa un rescat del capital aportat i el converteix en rendes. Veurem la relació entre el rescat de la renda vitalícia i la defunció.

Tabla de contenidos

renda vitalícia

La renda vitalícia és un producte financer que assegura el cobrament d’una suma periòdica durant tota la vida d’una persona fins a la defunció. És una assegurança que fa un rescat del capital aportat i el converteix en rendes. Veurem la relació entre el rescat de la renda vitalícia i la defunció.

L’aportació es pot realitzar amb una prima única de diners inicials, o de manera periòdica. L’asseguradora li paga a l’aportant una quantitat determinada de manera regular fins a la defunció. Ara bé, què succeeix quan l’aportant mor? En aquesta entrada, et comptarem tot el que has de saber sobre la renda vitalícia, i què succeeix amb el rescat del capital quan hi ha una defunció.

 

Què és la renda vitalícia?

Com esmentem anteriorment, la renda vitalícia és un producte financer que pertany al sector assegurador. Funciona com una pòlissa d’estalvi per a tots els que busquen complementar la seva pensió pública, ja que permet planificar els estalvis per a després percebre’ls de manera incrementada com a renda. El prenedor de la renda vitalícia la rep a partir d’una edat que és consensuada amb l’asseguradora, i en general, amb una periodicitat mensual.

 

Què succeeix amb el rescat del capital quan hi ha una defunció?

La renda vitalícia pretén cobrir les baixes en els ingressos que es donen a posteriori del retir, època en la qual les despeses es modifiquen, s’incrementen les despeses associades a la salut i l’oci i solen reduir-se els ingressos de diners. Al mateix temps, també brinda la possibilitat de planificar l’herència.

La contractació de l’assegurança de renda vitalícia pot realitzar-se de dues maneres: per dos titulars o per únic titular. En el primer cas, si un dels titulars mor, l’altre percebrà la suma de la renda fins al moment de la seva pròpia defunció. Si el prenedor fos l’únic titular, aquest designa beneficiaris en el contracte de la renda vitalícia, que heretaran la renda al moment de morir el prenedor. De no haver-se establert formalment els beneficiaris, s’estableix una designació per ordre de prelació, a favor del cònjuge no separat de manera legal, fills, i pares.

A falta de tots els anteriors, els beneficiaris legals són els hereus legals o testamentaris. El prenedor pot establir també la forma en què els beneficiaris rebin el capital, ja sigui com a pagament únic, o en forma de renda periòdica, de la mateixa manera en què la percebia el prenedor.

Cal esmentar que la renda vitalícia és diferent de la renda perpètua. La renda perpètua és cobrada més enllà de la mort del beneficiari, i es trasllada per generacions. En canvi, la renda vitalícia s’esgota quan mor el beneficiari. Si bé no forma part del patrimoni, existeixen clàusules especials que integren la renda vitalícia dins del patrimoni que es transmet als hereus.

 

Tipus de renda vitalícia

Hi ha dos tipus diferents de renda vitalícia, que depenen del moment en què es comença a cobrar, és a dir, de si el cobrament és immediat o diferit.

  • Renda immediata

La immediatesa d’aquesta renda, radica en el fet que es començarà a percebre al mes següent d’aportat el capital corresponent a la prima. Aquest tipus de renda vitalícia és beneficiosa per a persones majors de 60 anys, que aportin al voltant de 45.000 euros. Com més gran sigui la persona, més rendible serà, ja que la renda vitalícia va ser creada justament per a persones jubilades o aviat a jubilar-se.

 

  • Renda diferida

En la renda vitalícia diferida, el beneficiari comença a percebre la renda en una data futura establerta en el contracte. És a dir, podrà rebre a futur molt més diners per les seves aportacions.

 

Les 3 modalitats de rendes vitalícies

Existeixen diferents modalitats de rescat de renda vitalícia que depenen de les possibilitats de rescat del capital. Es diferencien entre: capital cedit, capital conservat i modalitat mixta.

 

  • Modalitat de capital cedit

Aquesta modalitat exclou tota possibilitat de recuperar la prima inicial invertida, per la qual cosa és la de major risc: no és possible rescatar el capital invertit, ni tan sols en cas de defunció del titular. Les primes en aquesta modalitat són les més altes.

 

  • Modalitat de capital conservat

En aquesta mena de modalitat, també coneguda com a modalitat de rendes constants, es pot cancel·lar el contracte i rescatar el capital en qualsevol moment. De morir el prenedor, els beneficiaris cobren la prima aportada per aquest. El que s’ha de tenir en compte, és que si el prenedor decideix rescatar el capital abans de morir, percebrà una renda menor a valor del mercat.

 

  • Modalitat mixta

En el cas de modalitat mixta, es pot rescatar el capital a valor de mercat en qualsevol moment, com en el cas de modalitat de capital conservat, però de morir el titular, els beneficiaris rebran un percentatge de l’aportació, que anirà disminuint amb el temps. Aquesta modalitat és la més habitual quan l’aportació inicial és alt. En cas contrari, és la menys recomanada.

Ara que ja vam veure els tipus de renda vitalícia i les diferents modalitats, et comptarem per què és convenient la renda vitalícia.

 

Per què convé la renda vitalícia?

Entre els avantatges de la renda vitalícia, podem esmentar un que és el fonamental i és la seguretat. Tots sabem que pot resultar angustiant pensar en si se’ns acabaran els estalvis quan siguem majors. Una renda vitalícia ens garanteix que fins a la nostra defunció comptem amb una prima que ens permeti estar tranquils.

La renda vitalícia també tributa d’una manera que resulta beneficiós, ja que tributa menys que la renda per treball. Això és així perquè el capital rescat de la renda vitalícia tributa com a renda de l’estalvi i rendiment de capital mobiliari en l’IRPF, la qual cosa implica el pagament d’una menor quantitat d’impostos. A més, només es paga un percentatge de la renda que es percep.

Finalment, com esmentem el començament, l’objectiu principal de la renda vitalícia és que els prenedors puguin cobrir la baixa dels seus ingressos quan es jubilen, per a costejar-se les seves despeses de salut, o de viatges, a més de brindar-los la possibilitat de planificar la seva herència.

Si et van quedar dubtes o necessites assessoria, no dubtis a contactar-nos. Solucionem i gestionem tot tipus de procediments fiscals, laborals, mercantils i legals com a autònom, petites o mitjanes empreses. En Blegal som l’únic despatx d’advocats que engloba totes les teves necessitats amb compromís, dedicació i energia.

 

Foto de Johnny Cohen en Unsplash

La defunció del titular d’una renda vitalícia generalment extingeix el dret a rebre la renda, a menys que s’hagi acordat el contrari en el contracte.

Segons la Llei 50/1980, de Contracte d’Assegurança, l’assegurança de vida, que inclou moltes rendes vitalícies, està condicionada a la vida de l’assegurat.

Si el contracte és de renda vitalícia simple, el capital es considera “consumit” després de la defunció. Tanmateix, si hi ha una clàusula de reversió o un període garantit, la renda continuarà sent pagada al beneficiari o hereu fins al final del termini acordat.

La jurisprudència, com la STS del 10 d’octubre de 1995, estableix que l’asseguradora deixa de pagar després de la defunció si no hi ha clàusules addicionals que ho disposin.

En una renda vitalícia sense clàusules de reversió ni períodes garantits, no hi ha “fons” que es pugui integrar en l’herència, ja que el capital es considera extingit en el moment de la defunció del titular, atès que l’asseguradora ha anat assumint el risc de supervivència.

Si hi ha un període garantit, les rendes continuaran pagant-se fins al final del termini.

En cas de reversió, la renda es paga al beneficiari designat.

Des del dret de successions, el beneficiari adquireix el seu dret de manera particular, no hereditària, segons l’article 88 de la LCS i la jurisprudència consolidada (STS del 6 de febrer de 1998).

El rescat d’una renda vitalícia està condicionat per allò que disposi el contracte i la llei. No totes les pòlisses permeten rescatar el capital. Si es dóna la possibilitat de rescat, la Llei 35/2006, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i el seu Reglament (Reial decret 439/2007) regulen el tractament fiscal:

Com a norma general, la tributació de les rendes vitalícies a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) es basa en l’edat de l’assegurat en el moment de la contractació:

  • Menys de 40 anys: Tributa el 40% de la renda percebuda.
  • Entre 40 i 49 anys: Tributa el 35%.
  • Entre 50 i 59 anys: Tributa el 28%.
  • Entre 60 i 65 anys: Tributa el 24%.
  • Entre 66 i 69 anys: Tributa el 20%.
  • 70 anys o més: Tributa el 8%.

Aquests percentatges s’apliquen sobre la renda percebuda.

  1. Assegurances de vida amb dret de rescat: El capital obtingut menys la aportació es considera rendiment mobiliari, tributant entre el 19% i el 28% a la base de l’estalvi.
  2. Rendes vitalícies amb exempció per reinversió per a majors de 65 anys: Si es reinverteix un guany en una renda vitalícia, pot estar exempta d’IRPF, però si es rescata abans d’hora o es incompleixen condicions, es perd l’exempció.

Penalitzacions contractuals: El rescat anticipat sol ser penalitzat per les asseguradores, reduint el valor del rescat.

La renda vitalícia s’extingeix amb la defunció del titular, a menys que hi hagi un pacte de reversió o un període garantit, en quin cas la renda continua per al beneficiari. Els hereus no poden reclamar el capital si no es compleixen aquests supòsits. Aquest principi reflecteix el risc assumit per l’asseguradora, que reté el capital si el titular mor abans del previst.

  1. Rendes sense cobertura de defunció ni període garantit: No tributen, ja que el contracte s’extingeix amb la mort del titular.
  2. Rendes amb beneficiari designat: Si el beneficiari rep prestacions, tributa per l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD), considerant el dret com a propi, no hereditari, amb tipus impositius i bonificacions segons la Comunitat Autònoma i el grau de parentiu.
  3. Rendes amb cobertura de defunció, però sense beneficiari: El capital s’integra a l’herència i el perceben els hereus legals, qui tributen per l’ISD, a diferència de les rendes amb beneficiari.

La jurisprudència estableix (p. ex., STS del 6 de febrer de 1998) que les quantitats rebudes pels beneficiaris d’assegurances de vida són un dret propi, no heretat, derivat de la pòlissa i la llei (LCS).

El rescat d’una renda vitalícia depèn del contracte. Tot i que tradicionalment no són rescatables, algunes entitats ofereixen rescats parcials o totals amb penalitzacions econòmiques, efectes fiscals i limitacions de terminis. És crucial revisar les condicions de la pòlissa i consultar amb l’asseguradora sobre l’import i les seves implicacions fiscals.

La fiscalitat de les rendes vitalícies es regula per la Llei 35/2006 (IRPF) i el Reial decret 439/2007.

  • Rendes no provinents de reinversió: Es consideren rendiments del capital mobiliari, amb un percentatge d’integració que depèn de l’edat del titular en constituir la renda.
  • Rendes per reinversió (majors de 65 anys): El guany obtingut en vendre un bé pot estar exempt si es reinverteix en una renda vitalícia, sempre que es compleixin els requisits.

Defunció del titular: Si la renda passa a un beneficiari, tributa com a rendiment del capital mobiliari segons la seva edat. Si hi ha cobertura de defunció, el capital addicional tributa per l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD).

Utilizamos cookies propias para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.