El registre de l’IVA intracomunitari

Tabla de contenidos

IVA intracomunitari

En altres notícies del blog expliquem tot el que necessitaves saps de les factures intracomunitàries sense IVA. Seguint aquest camí, avui volem parlar del registre de l’IVA intracomunitari. Es tracta d’un procés una miqueta complex a causa de les gestions internacionals relacionades. Per això, anirem pas a pas per a anar desfent tots els dubtes que puguis causar aquesta tramitació.

 

Què és l’IVA intracomunitari?

L’IVA intracomunitari és un sistema especial de tributació que s’aplica a activitats comercials entre empreses de països de la Unió Europea.

L’exportació o venda de béns o mercaderies o la prestació de serveis des d’Espanya a la UE estan exemptes d’IVA. No obstant això, cal esmentar que quan la compra de béns o mercaderies és d’algun país de la UE a Espanya, sí que s’ha d’abonar l’IVA. En aquest cas s’aplica un mecanisme d’autoliquidació gràcies al qual es comptabilitza l’operació com a major IVA suportat i IVA repercutit.

També hem de recordar que quan la venda és a particulars (consumidors finals), aquesta tributa al país d’origen. L’IVA en aquest cas ha d’aparèixer reflectit en la factura.

 

El primer pas: el registre d’operadors intracomunitaris

Quan una empresa o autònom necessita realitzar operacions comercials dins de la Unió Europea (UE), necessita estar inscrit en el Registre d’Operadors Intracomunitaris (*ROI). També conegut com a cens *VIES, aquest registre generarà un NIF (número especial d’identificació fiscal) especial per al registre de l’IVA intracomunitari, la qual cosa es coneix com a número d’operador intracomunitari o NIF-IVA.

Donar-se d’alta en el registre té grans beneficis per a empreses i autònoms. Se’ls permetria efectuar transaccions amb clients i proveïdors d’altres països de la UE amb una exempció de l’IVA.

 

La teoria: com donar-se d’alta en el *ROI

Per a donar-se d’alta en el registre d’operacions intracomunitàries (*ROI) és necessari emplenar el model censal 036 en l’Agència Tributària. Aquest tràmit es pot dur a terme tant en el moment d’alta de l’empresa com posteriorment. S’ha de marcar les caselles 582 i indicar en la casella 584 la data en la qual es preveu realitzar la primera operació comercial intracomunitària. Una vegada Hisenda accepti la sol·licitud, l’empresa o autònom rep el NIF-IVA.

El temps d’aquest tràmit és inferior a 3 mesos des que se sol·licita. Si passen més de 3 mesos sense que hi hagi una resposta positiva per part del *ROI, significa que aquesta ha estat denegada. La raó per la qual el registre triga tant a dur-se a terme és perquè Hisenda sol realitzar unes certes comprovacions per a evitar possibles fraus. Algunes d’elles poden significar la visita d’un inspector d’Hisenda a la seu l’empresa en les setmanes posteriors a la sol·licitud. En altres ocasions pot sol·licitar la documentació que provi l’existència de proveïdors o clients que vagin a realitzar operacions intracomunitàries.

 

La pràctica: el registre de l’IVA intracomunitari

Si una empresa o autònom desitja realitzar un lliurament intracomunitari o exportar, ha de comprovar que el proveïdor amb el qual durà a terme l’operació està inscrit en el registre d’operacions intracomunitàries del seu país. Solament així podrà emetre un factura sense IVA. Per a això ha de buscar el CIF del client europeu en la pàgina de consulta de la web d’Hisenda. Si el proveïdor no està inscrit, és necessari carregar-li l’IVA aplicable a Espanya.

Si el cas és l’oposat i és l’autònom o empresa el que importa, aquests hauran de proporcionar el seu NIF intracomunitari al proveïdor europeu. Est, per part seva, farà les comprovacions necessàries al seu país i podrà realitzar una factura sense IVA.

És molt important, si es realitzen exportacions de béns i mercaderies, conservar els documents del transportista que acreditin que la mercaderia ha estat enviada al país de destinació. Així, si existeix algun problema posterior, es pot demostrar que s’ha realitzat l’operació.

 

Models de declaració de l’IVA intracomunitari (303, 349)

El model 303 de la declaració trimestral de l’IVA ha de recollir la informació relativa d’aquestes operacions. L’IVA intracomunitari suportat i l’IVA repercutit simultani al qual donen lloc les autoliquidacions de les adquisicions intracomunitàries s’inclouran en les caselles 10,11, 36, 37. Les inversions intracomunitàries aniran en les caselles 38 i 39 i els lliuraments intracomunitaris de béns o serveis en la 59. En el model 390 del resum anual de l’IVA també caldrà reflectir aquestes operacions.

El model 349 o declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries resumeix totes els moviments intracomunitaris realitzats. Només fa falta presentar-ho una vegada a l’any si els imports anuals són inferiors a 35.000€ en cas de lliuraments de béns o prestacions de serveis. Tampoc s’ha de presentar si els imports de lliuraments de béns a un altre estat membre són inferiors a 15.000€. Si els imports són majors a aquestes quantitats respectivament, caldrà presentar-ho cada 1, 2 o 3 mesos.

La gestió d’aquesta mena d’operacions internacionals són complexes, per la qual cosa recomanem que s’acudeixi a un assessor fiscal perquè pugui realitzar un seguiment de tot el procés i aconsellar al client en tot moment.

 

Les factures intracomunitàries

Com amb qualsevol altra gestió, la factura intracomunitària s’expedeix quan s’ha realitzat un servei o s’ha vingut algun bé. La diferència radica en el fet que aquest tipus de factures només incumbeixen l’àmbit intracomunitari. La principal característica és que en ella no apareix IVA, sempre que es donin les condicions necessàries perquè això ocorri (que totes dues parts estiguin inscrites en el *ROI).

Aquestes factures tenen que comptabilitzeu-vos de la mateixa forma que qualsevol altra operació de compravenda. No obstant això, com aquestes factures poden no sumar l’IVA, és recomanable utilitzar comptes exclusivament per a aquestes operacions.

 

Algunes conclusions

Esperem haver pogut transmetre la importància de dur a terme els passos necessaris a l’hora d’oferir o demandar béns o serveis a altres països membres de la UE. És indispensable estar, tant com empresa o com autònoma, inscrit en el *ROI perquè l’Agència Tributària assigni a l’empresa o particular un codi per al registre de l’IVA intracomunitari: el NIF-IVA. Amb ell, i revisant que l’empresa amb la qual es gestionarà algun intercanvi també tingui el seu respectiu codi al seu país, es podrà emetre una factura sense IVA. Aquestes factures hauran de comptabilitzar-se, tant emeses com rebudes, i presentar-se en el model 349 amb l’objectiu d’informar l’Agència Tributària.

Com hem comentat en apartats anteriors d’aquest article, encara que el procés d’obtenir el número NIF-IVA és simple, totes les gestions que segueixen a aquest pas són complexes. A més, estan relacionades amb transaccions internacionals, per la qual cosa és molt recomanable comptar amb uns assessors fiscals transparents i fiables.

En *Blegal treballem de manera incansable per a aconseguir nostra la satisfacció del client. T’oferim un equip professional, preparat i divers que treballa d’en estreta col·laboració per a oferir els millors serveis. Pots posar-te en contacte amb l’equip o llegir els articles més interessants del moment.

Per a informació sobre temes relacionats visita la nostra pàgina sobre Fiscal i tributari.

 

Photo by bruno neurath-wilson on Unsplash

¿Quieres estar al día de todas las novedades que afectan a tu negocio?

Plantilla Gratuita

Suscríbete para recibir un acceso directo a todas nuestras plantillas y además recibirás nuestros artículos directos a tu buzón (puedes darte de baja cuando quieras sin perder acceso a las plantillas)

Utilizamos cookies propias para mejorar nuestros servicios y mostrarle publicidad relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continúa navegando, consideramos que acepta su uso.