captura-31Els deutes posteriors a la declaració del concurs es denominen deutes contra la massa i, sobre les quals, l’Administració manté la impossibilitat de concedir ajornament o fraccionament. La posició administrativa està recollida en la instrucció 6/2013.

La instrucció esmentada estableix que els crèdits contra la massa resulten inajornables d’acord amb el que estableix la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 65 de la Llei general tributària (LGT). Aquest incís, que impedeix l’ajornament dels crèdits tributaris contra la massa, està en vigor des del 31 octubre 2012.

La resolució considera que no hi ha cap possibilitat d’ajornament o fraccionament des de la declaració de concurs fins a la signatura, si s’escau, del conveni de creditors, a causa de la claredat de la norma. Totes les peticions no han de ser admeses.

Les sol·licituds de deute meritades amb posterioritat a la signatura del conveni són ajornables com qualsevol altre deute tributari d’acord amb els requisits que estableix la norma. La raó és deu a que aquests crèdits tributaris neixen amb posterioritat a l’efecte del concurs, llevat que es produeixi un incompliment d’aquest. Si s’escau, el concurs tornarà a estar actiu i totes els deutes acreditats des de la data de la interlocutòria de declaració passen a ser contra la massa i, en conseqüència, inajornables. Per aquesta causa, en la concessió de qualsevol ajornament o fraccionament amb posterioritat a la declaració de concurs han de contenir una clàusula resolutòria que anul•li l’acord, per si es produeix la cancel•lació del conveni.

Descrita l’actual situació, el Tribunal Suprem (TS) dicta sentència amb data 17 febrer 2016 referent a la sol•licitud d’ajornament d’un crèdit tributari meritat amb posterioritat a la declaració de concurs. La denegació va ser realitzada amb anterioritat a la modificació de l’article 65 de la LGT en vigor des del 31 d’octubre de 2012. Tot i que aquesta dada, que semblaria, a priori, restar qualsevol rellevància a la jurisprudència del TS emesa sobre actes dictats amb anterioritat a la modificació, els raonaments emprats tenen plena vigència i han de ser considerats.

La sentència manifesta un principi subjacent en l’actual regulació i que establert com una presumpció que no admet prova en contrari és fal•laç:

“..que la declaració en concurs voluntari de creditors és sinònim de dificultats financeres estructurals i que el deutor mai va a poder fer front a les seves obligacions”

Resulta evident que aquest concepte subjacent després de la modificació de l’article 65.2 que estableix la inadmissibilitat de pla de les sol•licituds presentades de crèdits tributaris contra la massa.

La sentència de referència admet el recurs ja que manca la motivació en rebutjar la sol•licitud argüint que la declaració de concurs és sinònim de dificultats estructurals.

Així doncs, la declaració en concurs del deutor no porta automàticament com a conseqüència que la seva insolvència sigui estructural. Ans al contrari, un concurs voluntari amb conveni aprovat revela una situació transitòria destinada a ser superada. Per això, no cal fer el sil•logisme que conté l’acte administratiu impugnat, presumint iuris et de iure que un deutor declarat en concurs queda impedit de forma definitiva per afrontar les seves obligacions econòmiques; aquest simple sil•logisme evidència la insuficient motivació de la decisió.

En el cas jutjat, l’empresa sol•licita l’ajornament amb anterioritat a la signatura del conveni, però l’argument del TS és impecable, ja que tal signatura suposa que no pot considerar-se que tota declaració de concurs comporta una insolvència estructural.

El vigent article 65.2.c) persegueix evitar que l’Administració Tributària hagi de motivar sobre si la insolvència té caràcter estructural o si es tracta d’una situació transitòria. En el segon cas permetria, d’acord amb la normativa que regula els ajornaments, concedir el mateix sempre que es compleixin els requisits.

Per tant, el que estableix l’actual normativa, és precisament el que nega la sentència, lligar la declaració de concurs amb una situació d’insolvència estructural que permet no admetre les sol•licituds.

La dificultat és que al tractar-se d’una norma de rang legal només el Tribunal Constitucional (TC) pot entrar a dirimir la qüestió, ja que la rotunditat del redactat deixa poc marge per a la interpretació correctora dels efectes de la mateixa.

No obstant això, la sentència del TS és un punt de suport per a considerar que les sol•licituds d’ajornament / fraccionament contra la massa són mereixedores de consideració, ja que, la declaració de concurs no pot assimilar-se a una situació d’insolvència estructural que és la raó que s’amaga en la prohibició establerta a la LGT. Aquesta prohibició entra en directa contradicció amb els principis que sustenten l’ajornament dels deutes tributaris davant dificultats transitòries i no estructurals. No hi ha motiu perquè les empreses en concurs amb dificultats transitòries rebin un tractament diferent a les que no es trobin en aquesta situació concursal.

Quedem a la seva disposició per a qualsevol dubte o consulta que puguin tenir.
Àrea de consultoria

Uso de cookies

no dejes de leer el aviso de privacidad de nuestra web.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Free WordPress Themes, Free Android Games